El primer és fumar amb calma, amb aspiracions suaus i regulars. Les xuclades han de ser lentes i de molt poc fum, i inevitablement, si vostè vol gaudir de tota l'aroma que és capaç de donar-nos un bon tabac, faci vostè l'expulsió del fum pel nas. Això a part d'algunes xuclades més enèrgiques i profundes dirigides solament a mantenir la bona marxa en la combustió. Si pot ser, conservi vostè la pipa entre les dents respirant amb ella, si no a través d'ella; és a dir, procuri que el seu alè s'expulsi de tant en tant per ella, suaument, imperceptiblement gairebé, a fi de millorar el tir.
Així és com la cosa marxarà amb tota harmonia, amb el ritme precís. El fumador; la pipa; l'univers; l'harmonia sideral. Silenci, meditació. No em titlli vostè de puritano del "pipismo" si li dic que, per fumar magistralment, és necessari no fer cap altra cosa al mateix temps, sinó pensar; com a màxim, llegir. Fumi, fumi vostè. Ja veurà vostè com l'aspecte amable de les coses va apareixent; com els seus sentiments es col·loquen en el seu lloc; com es van ordenant les seves idees.
Somrigui, somrigui vostè de delectació. Té vostè motiu!
Text del Maestro Verdaguer enviat per Félix Massó.
Comentarios