QUÈ FAN ELS NOSTRES ARTESANS?
J.P. Soler (Joan Pierre Soler)
La família Soler, va començar la fabricació a tallar la fusta de bruc l'any 1880 a Amer (Girona), va anar en el Molino amb l'eix de la turbina quan van tenir llum per als motors, es van anar al nou habitatge. Després d'uns anys al mateix carrer, van construir dos magatzems que encara conservan.
En Amer (Girona) van treballar en el molí de St. Aniol, en Cogolín (França), en les Hurdes (Salamanca), i un altre oncle va ser a Tetuán (el Marroc).
En 1950 van començar la fabricació de pipes amb màquines amb corretges de cuir de 5 metres copiadores, aquestes pipes tenien la marca ESKUARE, que van funcionar uns 12 anys, i encara conservo algunes pipes i fogons.
Jo, Juan Pedro Soler (Pierre) vaig començar als 14 anys, sempre treballant a Amer com a aprenent i serrador de ceps de bruc per escabrones, per a grans fàbriques (no per a artesans).
Sigmund (Segimon Baulenas)
Artesà pipero des de fa més de 30 anys, primer en una petita indústria de fabricació de pipes, i actualment des de l'any 2001 pel seu compte, realitzant i reparant pipes. Realitza a mà totes les seves produccions, amb un bruc de qualitat extra. Amb un assecat natural de la fusta superior a dos anys.
Segimon Baulenas: El seu Amor pel Bruc es Converteix en Belles Pipes.
Paciència, imaginació, destresa i saber fer són els ingredients que donen com resultat una Pipa Sigmund.
Markuz (Robert Marcos)
Ens remuntem a l'any 2008, just quan vaig començar a fumar en pipa. Com vaig començar a comprar pipes, em vaig donar compte que necessitaria "posa pipes" així que vaig començar a fer-me algunas per a mi. Després, i sabent que hi havia dos artesans no gaire lluny d'on viu, vaig quedar amb ells per saber cuales eren les necessitats que ells tenien per a les seves pipes. En aquests dies, crec que va ser al març del 2009, estaven realitzant un reportatge d'un d'ells així que van fer una fumada en el seu honor…i va anar en aquella fumada on vaig guanyar una bonica peça de bruc, la qual vaig guardar per més d'un any i mitjà a casa, tan sols admirant-la de tant en tant…
No va ser fins a principis de 2011 quan ja no vaig poder resistir-me més i vaig cridar a l'artesà del reportatge perquè em fes el forat del fogó i tir. Demanant-li al mateix temps que em posés un filtre. Forats fets…ara el format de la pipa era cusi meva, em vaig divertir tant que vaig quedar enganxat per aquest tipus de treball.